Història

Era's una vegada

La vida de la Falla comptà per la Falla en primera persona. Una vida que no comença fins l' any 1972, la veritat es que no sé ni quan comença, perquè varen ser moltes Falles que es poden dir les meves germanes majors que no varen tenir la sort que vaig tenir jo i tan sols varen viure un any i prou. Eren falles que naixien amb el propòsit de fer una festa per a un any i sense ànim de continuar un any més. Així que passarien 5 anys des de que cremaren a la meva darrera germana i nasquera jo.

Així que vinc al mon i el meu primer nom va ser: la Falla de Silla, perquè en aquell temps no hi havia més falla i tan sols s'associava falla a Silla i res més. I clar els que feren realitat aquest esdeveniment seran un grup de gent del nostre poble que moguts per les ganes de fer viure a Silla la festa fallera de primera ma, sense necessitat de anar a València, es posaren d'acord i constituïren l'any 1972, la comissió que organitzaria i plantaria la festa i la Falla del any següent.

Una Comissió de fallers i falleres que presidits per Luis Torres es posa en marxa per a plantar-me en l’any 1973, després de que la darrera falla que s’havia plantat crec que era en 1968. Així que tot una aventura que començava sense més projecte de futur que poder plantar eixe any la falla i cremar-la el dia 19 de març.

El tio Luis comptava que per a constituir la Comissió i presentar-la en la Junta Central Fallera, es necessitava que una part dels fallers foren membres de Falange (en aquells temps ja es dia del Moviment), així que li tocà anar a que li firmaren alguns membres del Consell del Moviment per a donar-li legitimitat a la llista que presentava. Hi ha que situar-se en aquells anys, on la paraula “llibertat” tenia que dir-se en veu baixa, en la que la democràcia encara era una utopia i en la que moltes de les coses que hui pareixen normals, no eren més que somnis de joves que volien canviar el mon.

En aquells anys no hi havien ordenadors personals, ni mòbils ni play-station, ni tele en color, la major part de la gent no tenia cotxe i els que tenien la sort de tenir-ne un, començaven a vorer pujar els preus de la gasolina com no es coneixia des de la postguerra, que més que cara, el problema era que no hi havia. Hi érem en la primera crisi econòmica seria, la crisi del petroli. En Silla la gent treballava en fàbriques de fusta i una bona part de gent en la Shark, i molts varen tenir seriosos problemes de desocupació. Però també s'instal·la la factoria Ford a Almussafes, la qual cosa va aliviar els efectes de desocupació que portà la crisi.

Silla no era un poble de tradició fallera, com no ho era quasi ningun poble de València, però sí que plantava falla algun que altre any, així que estàvem en un de eixos esporàdics aconteiximents que solien passar cada tres o cinc anys.

Però el que passà va ser molt diferent. Perquè eixe projecte va tindre futur i quan es cremà la falla, la Comissió es va posar a treballar per a que la flama no s’apagara més. I ho varen aconseguir, ja ho crec que ho aconseguiren, així complia jo un any i molts més que en vindrien.

Però no era tan fàcil, n'hi havia que resoldre algun problema abans de posar a funcionar la nova comissió. El problema era que hi havia un nou projecte amb un nou president, Vicent Martínez, un home amb molta experiència fallera de València on havia segut faller molts anys. Això va provocar una tensió i algun que altre enfado que poc a poc anaren curant-se. Perquè “el tío Martínez” que era com el coneixíem tots, portava noves idees, noves formes de treballar i molta experiència que varen capgirar l’actitud i la forma d’entendre la falla per tots els fallers.

Ja no sols es treballava per passar-ho be, es treballava per fer un gran monument, una esplendorosa presentació de la Fallera Major i la Cort d’Honor, unes bones mascletades i una ofrena i uns passacarrers molt lluidors. Començàvem a estimar la falla, a portar-la sempre en el nostre cor, a més de utilitzar-la per a divertir-se, a plorar per ella, a sentir-la com algo molt nostre. Començava l’esperit faller en Silla.

Les falles duraven cinc dies que començaven amb la cavalcada del pregó i tot seguit es plantava el monument, que es plantava en la nit del 15, una autèntica nit de la plantà amb bunyols i xocolata. Començava una festa que era molt més rica en actes fallers que hui en dia.

El dia 16 al igual que ara es dedicava al xiquets, però a diferència de ara, amb xocs de “pinyata”, dibuixos, etcètera, finalitzant amb una bona xocolatà per a tots els participants. El dies següents, 17, 18 i 19 a més de despertà a la que acudien tots els fallers, i hi havia mascletà els tres dies en la plaça, perquè les mascletaes es feien en la plaça.

El dia 17 pel matí i per la vesprada i el dia 18 pel matí fèiem els passacarrers per a nomenar als Fallers d’Honor. Molt diferent als actes que fem en la actualitat, la Comissió amb la Fallera Major, la banda de música i tots els fallers i falleres, es presentava en el domicili del faller d’honor i li feia entrega del obsequi que l’acreditava com a Faller d’honor, es feien les fotos, arreplegavem el sobre amb el donatiu i moltes vegades ens convidaven a unes pastes, uns bunyols i també beguda.

La vesprada del dia 18 era l’Ofrena, que també era ben diferent a l’actual. Fèiem un passacarrer al voltant del poble, i finalment entràvem pel carrer de Sant Roc cap a l’església, on normalment deuria estar la Verge, però els primers anys no estigué present per problema de pluja i per les reticències de Don Fernando per a deixar la imatge en un cadafal 2 dies. Així que férem l’ofrena sense Verge, però era igual, perquè com digué el president, els fallers la portàvem tots en el cor.

El dia 19 era, igual que ara, el dia més gran i tots els fallers assitiem al passacarrer del matí per a anar a missa i després la gran mascletà. El passacarrer de la vesprada era formal, no existia el passacarrer boig, això va venir anys després. El que sí que fèiem era finalitzar cadascun dels passacarrers, agafats fallers i falleres i ballant tots junts, al voltant de la plaça i tot seguit amb els músics que volíen seguir-nos, ens dirigíem a casa la Fallera Major per a que ens convidara. Erem molt re-pesats!

La Cremà era a les 12 de la nit i no com ara que es molt tard. La plaça estava plena de gent del veïnat perquè l’hora ho permetia, sobre tot a la gent que a l'endemà treballava. Eixe detall s'ha perdut a mida que han anat creant-se noves comissions falleres, i no tindria que haver passat, perquè va en detriment de la festa, sobre tot del moment culminant que li dona sentit a la festa: la cremà.

Eren els primers anys de falles, i els fallers anàvem un cop perduts en el camí, però com que totes les coses s'aprenen amb un poc d'interès i ganes, prompte eixirem alguns que aniriem fent-se càrrec de organitzar tot allò i agafant algunes responsabilitats per a donar forma a eixa Comissió que ja tenia els primers 3 anys de vida sense interrupció.

En resum, la festa fallera els primers 3 anys era una festa de molt de carrer, de molts actes i poc de Casal. De fet no hi havia un Casal en condicions per a albergar a tots els components, així que anàvem de prestat (el hall del cine de la plaça, l'Hogar Parroquial, baix de Pepe Benaches...). Les convidades i sopars es feien en casa de les Falleres Majors tots ben apretats i com es podia. Però tampoc hi havien tantes exigències per part dels fallers, en quan al menjar, la veritat és que s'acontentàvem en poc.

El tercer any de falla a instàncies del president Vicent Martínez naix la Banda de cornetes, tambors i gaites. Les gaites varen ser un error d'oportunitat, perquè el que haguera triomfat hagueren segut dolçaines, però en eixe any el tema de dolçaines estava com un poc complicat, una llàstima!. El tema de les cornetes i tambors era residual d'una època molt militaritzada per el règim (Front de Joventuts, OJE, etc.) que encara estaven de moda. L'èxit de la banda, no seria la banda en sí mateix més que la gran quantitat de components que després passarien a formar part de la comissió i que desapareguda la banda molts anys després, continuarien de fallers. Però també hi ha que rendir-se a la evidència i admetre que en va fer un bon paper obrint cadascun dels nostres passa-carrers i fent eixir al carrer al veïnat per a veure passar a la Comissió. Moltes falles canviaren les bandes de música per les bandes de cornetes i tambors, degut a la forta pujada de preus d'aquelles, la qual cosa va ser molt negativa per a la festa, ja que una comissió amb unes falleres desfilant al compàs de cornetes i tambors desvirtuava totalment l'essència de la festa fallera.

No seria igual en la nostra comissió, en la que la banda va complir un bon paper obrint pas a la comissió i també amenitzant nostres dies de festa i diversió i sobre tot, com una activitat per a la joventut d'aquell temps en la que no hi havia massa coses a les que dedicar el temps d'oci.

Aquell any va ser un any d'experimentar idees per a traure dines. Una va ser les targetes de socis, que valien 30 pessetes al mes, i que n'hi havia que anar a cobrar per les cases. El tema de que dos fallers anaren a cobrar a canvi d'un percentatge va ocasionar un debat que pogué posar en perill la continuïtat de la comissió. Al final s'arreglà tot i varem fer 1.000 targetes, de les que varem col·locar unes 600 en el veïnat, i va ser una gran entrada de diners per a l'economia de la Falla, la quantitat de 216.000 pessetes que són uns 1.300 euros, prou per a pagar el monument.

Un altra idea, va ser la de fer un ramillet d'espigues d'arròs unit per un escut de la falla per a parar als cotxes en la pista i vendre'l . Va ser una fracàs rotund i les espigues d'arròs es varen quedar en el pis de d'alt del casal (actualment la casa de la font de la bàscula) i quan es donarem compte, el casal estava ple de rates , així que tirarem totes les espigues al fem, ni més ni menys que 1 fanecada d'arròs que teníem en espigues. Va ser un negoci ruïnós.

Però el gran èxit d'aquell any va ser la Presentació. I dic que un gran èxit, perquè mai s'havia fet res paregut a aquella presentació en Silla. La idea va ser del president, “el tío Martínez” que portava molt bones experiències de València. Aquell any 1975 naix en Silla la presentació temàtica, es dir la presentació no sols es fa per a exaltar a la Fallera Major i Cort d'Honor, que per suposat també, si no que es fa sobre un tema que es relaciona amb la festa fallera, la bellesa de la dona valenciana, la terra valenciana, la nostra cultura, costums i tradicions. Sempre dirigit a que el public gaudisca d'un gran espectacle finalitzant en la exaltació del tresor més apreciat per els fallers: la Fallera Major. Aquell any varem mostrar una reproducció del Crist de Dalí, tot el alt de l'escenari del cine Rex, flanquejant per dos quadres amb la imatge de l'Albufera. El tema anava sobre la contaminació del llac i portava de títol: “Senyor, salveu-nos l'Albufera”.

Des de 1975 fins a ara, jo i totes les demés falles de Silla, s'hem mantingut fidels a aquest sistema de presentació, oferint al nostre poble grans espectacles que s'engrandixen per mig de la competició que cada any posa en funcionament la imaginació i la destresa dels fallers, que en tall d'aconseguir el premi major, donen tot el millor que tenen per a que la presentació siga la millor de totes, enaltint el nivell cada any, fent que en el mon faller de tota València, Silla destaque per les nostres presentacions.

Com a fet més de senyalar d'aquell any tenim que vaig convidar a passar les festes falleres a un grup de xiquets damnificats per les inundacions de Puerto Lumbreras (Múrcia). Quasi tots havien quedat orfes de pares o mares o inclús els dos. Els varen acollir en cases dels veïns que voluntàriament s'oferiren. Els diaris es feren eco de la notícia: La Falla Poble de Silla porta a passar les festes falleres a uns xiquets de Puerto Lumbreras...”

En 1976 vaig inaugurar un nou casal, l'antic Bar de Coa, i vull destacar-ho, perquè sempre hi haurà un abans i un després en la meva història, de esta data. El nou Casal va significar un gran avanç en l'activitat fallera, va ser essencial per a que la Falla i la festa fallera es consolidara i va fer possible que per primera vegada i per a sempre, els fallers poguérem reunir-se, fer sopars i festes tots junts amb comoditat i dignitat. Per fi teníem un local en condicions. Per a qui no li diga res l'antic bar de Coa, li diré que era la casa que hi havia en el solar on hui plantem el pavelló faller i el bar de bous.

Quantes festes férem allí!., Què be ho varem passar!!. Quants bons records per a tots aquells fallers que visqueren amb mi aquells primers anys de la meva vida!!!. I quantes reunions a les que acudien quasi tots els fallers, quantes discussions, quant de treball sense por al cansament, quanta il·lusió en guanyar, en ser els millors, quant d'esperit faller anava criant-se en aquella casa nostra, perquè era la casa on jo vivia gracies als meus fallers que vivien més allí que en les seves pròpies cases.

Allí nasqueren els grups de teatre i danses, també assajava la banda de cornetes i tambors, també la comparsa de moros i cristians, i allí nasqueren els primers i més entranyables Play-backs. I allí es feren els primers bars de bous, aprofitant que teníem una barra que era semicircular i una cuina prou gran, perquè el casal havia segut un bar anys enrere. En el llibret de l'any passat ja varem parlar del bar de bous, així que no m'estendré, tan sols dir que va significar un canvi en la forma de celebrar les festes per part del veïnat, fent possible que la gent eixira a gaudir de la nostra cuina tradicional de les festes del Crist de Silla, venint a l'entrà i també a sopar totes les nits de bous, i saborejar les faves, els caragols i les clòtxines que els servien els fallers en tall d'aconseguir una aportació econòmica per a ferme mes gran i bonica cada any. I ho aconseguien, ja ho crec que ho aconseguien!. Amb molt d'esforç, al igual que ara, perquè la tradició es manté, per part dels fallers de hui, molts d'ells no havien nascut i segueixen la tradició any enrere d'any.

Dit açò, vull tornar a 1976 per a comptar que varem anar a la tele, al concurs “1,2,3 ... responda otra vez” representant a Silla, com un dels pobles característics de València, convidats per Chicho Ibáñez Serrador, director del programa. Ho varem passar molt be i els fallers, encapçalats per la Fallera Major, varem eixir en la tele, quan no hi havien més cadenes que la TVE-1 i la UHF que era la actual TVE-2, “vamos” que ens va vorer tota Espanya!.

També va ser un any políticament complicat: en una cavalcada dels Reis Mags que s'encarregarem d'organitzar per a l'Ajuntament, es varen tirar, no sabérem qui, unes bufes amb la inscripció “amnistía y libertad, PCE”. Això que ara no seria cap problema, en aquell temps els podia costar la presó a més d'un faller. Després algunes crítiques del llibret i de la falla varen ser considerades il·legals per part de l'Ajuntament i varen amenaçar de prohibició de plantar-me. Conseqüència de tot açò va ser un canvi de president en la persona de Vicent Carbonell i la renuncia a presentar-se un any més dels tres que portava “el tio Martínez”. Finalitzava així una etapa i naixia un altra no menys decisiva en la meva vida.

Totes aquestes circumstancies varen posar en perill la meua continuïtat, jo que creia que ja anava a durar per a sempre. La Comissió es va vorer molt menguada perquè molts fallers se'n anaren. Seguiren els fallers avant, però i com sol passar amb més força i il·lusió. I em plantaren un any més i feren una gran festa, per això l'any següent hi hagueren molts més fallers i falleres. Però aquest any ja tenia companyia, perquè també varen plantar la Falla Parc Sant Roc i a continuació la Falla Port i de sobte ja hi érem tres falles a Silla.

Al principi costà molt acostumar-se a tenir companyia i hi hagueren algunes diferències, però estàvem comdenats a entendres, i a conviure tots junts, i per a facilitar la cosa naix la Junta Local Fallera en l'any 1977, que també costà lo seu!. Quan pareixia que anàvem molt be, se'n armà una en l'Ajuntament per culpa de que no deixarem parlar al president de la falla Parc San Roc, que casi portà a l'infern les relacions entre les dos falles. Després tot es va arreglar i va continuar l'amistat.

La festa fallera pren un altre vol. Els carrers del poble veuen desfilar al mateix temps a tres comissions falleres, amb tres bandes de música cadascuna per un sector, el poble viu en plena festa fallera, com si fora València. I a més de tot això, naix també un fenomen totalment nou: la competència, i amb ella, les discussions, les enveges i les baralles entre fallerets. Però al final, quan nosaltres se'n anem entre flames, tot torna a la normalitat i s'oblida tot fins a un nou exercici.

I aquest moment és fonamental en nostra història: la labor, la il·lusió i el tesó de tota la gent que va formar part de la meua comissió en els meus orígens i la que poc a poc anava incorporant-se, va encendre definitivament la flama fallera en els veïns d'aquest poble i ja les falles varen arrelar ben fort en la tradició i la cultura de Silla, de forma que hui es impensable que no es planten falles un any, perquè ja no som tres, som sis les que cada any omplim d'art, colorit i fantasia els carrers i les places on els artistes ens donen poc a poc forma i vida.

Rememorar els anys de la meva infantesa és buscar en els mateixos arrels de la festa fallera en nostre poble, i és també fer un homenatge a tots aquells fallers i falleres, majors i menuts que em varen concebre, criar i cuidar-me amb tot la estima que uns pares li donen a la seva filla nascuda de la il·lusió i de l'esperança de fer que en aquest poble es visquera la tradició i la festa de les falles, com a bons valencians.

Poc a poc anaren passant els anys i jo cada vegada més bonica, més monumental i més encantadora. Ara quan ja he complit els 40, em sent millor que mai, i conserve una bona part dels fallers de tota la vida, que em donen gran experiència i seguretat, junt a un bon grapat de gent jove que m'ompli de la vitalitat necessària, per portar a bon cap el quefer de encendre en festa i tradició a la ciutat de Silla per a goig satisfacció de tots els que es senten valencians.

Gràcies a tots per mantindrem viva i forta per molts anys.

Presidents

1973
Luis Torres
1974-1976
Vicent Martínez
1977-1978
Vicent Carbonell
1979
Blas Calatayud
1980-1982
Vicent Carbonell
1983
Isidro Prieto
1984-1987
Josep Miñana
1988-1989
Juan A. Pastor
1990-1996
José Morera
1997-1999
José Quintana
2000
Juan A. Pastor
2001-2003
Javier San Bautista
2004-2005
Javier Iborra
2006
Antoni Cuenca
2007-2010
Vicente García
2011-2013
Pepe Carbonell
2014-2016
Ángel Moreno

Presidents Infantils

1975
Antonio Gómez
1978
José Ramón Montiel
1979
Fco. Javier Cervera
1981
Salvador Alonso
1983
Francisco Espuig
1984
Francisco J. Domenech
1985
Miguel Ángel Más
1986
Víctor Manuel Luz
1987
Oscar Costa
1988
Sergio Espuig
1989
Juan Vte. Zaragozá
1990
Rafael Zaragozá
1991
Germán Alcaide
1992
Juan Carlos Carrera
1993
Sergio Agustí
1994
Isidro Ampuerto
1995
Vicent Sánchez
1996
Marcos Agustí
1997
Juan Pastor
1998
Saul Costa
1999
Álvaro Alba
2000
Ignacio Manzano
2001
Alberto Gomar
2002
José Antonio Portalés
2003
Jaume Cuenca
2004
Javier Villalba
2005
Antoni Cuenca
2006
José San Daniel
2007
Fermín Giménez
2008
Edgar Villalba
2009
Miguel Ángel Ruano
2010
Jordi Cortelles
2011
Jonathan Gil
2012
Abel
2013
Mario Barredo
2014
José Calabuig
2015
Àngel Ribera
2016
Sergi Silvestre

Falleres Majors

1973
Marisa Olmos
1974
Marisa Celda
1975
Mari Carmen Valero
1976
Dorita Carbonell
1977
Mª Milagrosa Colomina
1978
Inmaculada Espuig
1979
Mª Carmen Fillol
1980
Mª Elvira Simeón
1981
Mª Carmen Rodríguez
1982
Mª Amparo Cortelles
1983
Fani Cantos
1984
Mª José Más
1985
Mª Carmen BLanc
1986
Silvia San Andrés
1987
Mª Carmen Miñana
1988
Norma Martínez
1989
Cristina Carbonell
1990
Cristina Terribas
1993
Cristina Costa
1994
Laura Carrera
1995
Sara Martínez
1996
Verónica Hortelano
1997
Beatriz Calvo
1998
Mª Carmen Ribera
1999
Iciar Costa
2000
Esther Romeu
2001
Amparo Felip
2002
Elia María Aguilar
2003
Victoria Vozmediano
2004
Lidia Cifre
2005
Érika Gimeno
2006
María Selma
2007
Nuria Carreras
2008
Yaiza Quintana
2009
Carla García
2010
Tamara Martos
2011
Amparo Alba
2012
María Company
2013
Sandra Montagud
2014
Elena Antón
2015
Maripaz Marín
2016
Sheila Aparisi

Falleres Majors Infantils

1973
Mª Ángeles Brocal
1974
Mª Vicenta Lacruz
1975
Electra Brocal
1976
Pepita Gómez
1977
Conchín Prensas
1978
Raquel Gradolí
1979
Inmaculada Sánchez
1980
Virginia Gastaldo
1981
Juani Nieto
1982
Inmaculada Gastaldo
1983
Mª José Ramón
1984
Beatriz Domenech
1985
Carolina Pastor
1986
Elisa Alcaide
1987
Carmen Felip
1988
Trini Zaragozá
1989
Beatriz Calvo
1990
Ana Mª Clavijo
1991
Mª Luz Antich
1992
Nuria Carreras
1993
Guadalupe Estruch
1994
Mª Eugenia Antón
1995
Empar Hernández
1996
Yaiza Quintana
1997
Sandra Montagud
1998
Jéssica Carreras
1999
Francisca Rodríguez
2000
Mireia Cuenca
2001
Aida Hernández
2002
Mireia Rodríguez
2003
Érika Zaragozá
2004
Judith Quintana
2005
Arianne Martos
2006
Maite Lucas
2007
Nerea Gimeno
2008
Andrea Sánchez
2009
Fani Iborra
2010
Sara Ventura
2011
Noemí Leonor
2012
Jessica
2013
Lucia Moscardó
2014
Irene Martínez
2015
Carla Pons
2016
Elsa Martínez

Regines

Des de 1973 fins a 1990, la Falla Poble de Silla, a més de tindre com a màximes representants a les nostres Falleres Majors i Falleres Majors Infantils, també va tindre les Regines Majores i Regines Infantils.

Ací els fem homenatge per la seua labor i entrega a la nostra Falla.

Any Comissió Categoria Nom
1990 Major De la Flor Amparo Luz Torres
1990 Major Del Foc Laura Terribas Pérez
1990 Infantil De la Flor Nuria Sánchez Enrique
1990 Infantil Del Foc Cristina Forner Calvijo
1989 Major De la Flor Cristina Costa Muñoz
1989 Major Del Foc Rosa Mª Pericás Tortajada
1989 Infantil De la Flor Elisa Alcayde Fort
1989 Infantil Del Foc Belinda Simeón Valero
1988 Major De la Flor Rosa Mª Ferrer Salom
1988 Major Del Foc Cristina Carbonell Carbonell
1988 Infantil De la Flor Sonia Sánchez Grande
1988 Infantil Del Foc Raquel Sánchez Grande
1987 Major De la Flor Mª Pilar Ventura Algarra
1987 Major Del Foc Susana Polit Celda
1987 Infantil De la Flor Gloria Giner Mañez
1987 Infantil Del Foc Amparo Gomar Domenech
1986 Major De la Flor Leonor Gallardo Giner
1986 Major Del Foc Mª José Antich Roselló
1986 Infantil De la Flor Laura Heras Mortes
1986 Infantil Del Foc Marisa Repullés Magalló
1985 Major De la Flor Amparo Domenech Gimeno
1985 Major Del Foc Chelo Más Andreu
1985 Infantil De la Flor Mª Carmen Martí Moreno
1985 Infantil Del Foc Mª Vicenta Pastor Hernández
1984 Major De la Flor Mª Milagros Domingo Redondo
1984 Major Del Foc Mª Carmen Miñana Soler
1984 Infantil De la Flor Laura Carrera Alapont
1984 Infantil Del Foc Alicia Bueno Carrera
1983 Major De la Flor Ana Asins Gastaldo
1983 Major Del Foc Mª Victoria Ramírez Company
1983 Infantil De la Flor Maite Bueno Carrera
1983 Infantil Del Foc Mª Consuelo Giner Antich
1982 Major De la Flor Mª José Calvo Carbonell
1982 Major Del Foc Mª Cristina Higuera Espuig
1982 Infantil De la Flor Cristina Zaragozà Rios
1982 Infantil Del Foc Cristina Costa Montiel
1981 Major De la Flor Fidela Primo Carbonell
1981 Major Del Foc Leo García Iborra
1981 Infantil De la Flor Mª José Zaragozà Flores
1981 Infantil Del Foc Inmaculada Zaragozà Flores
1980 Major De la Flor Mª Begoña Torres Genis
1980 Major Del Foc Ana Mª Polit Pons
1980 Infantil De la Flor Maite Álvarez Boch
1980 Infantil Del Foc Maria José Lorente Bosch
1979 Major De la Flor Gloria Mª Riera Brocal
1979 Major Del Foc Germa Ramírez Estornell
1979 Major Del Casal Beatriz Gastaldo Zaragozà
1979 Infantil De la Flor Celia Mª Gil Ventura
1979 Infantil Del Foc Raquel Hostalet Romeu
1978 Major De la Flor Mª Carmen Cervera Gómez
1978 Major Del Foc Mª José Villalba Serrador
1978 Infantil De la Flor Helen Zaragozà Rios
1978 Infantil Del Foc Alicia Pérez Raga
1977 Major De la Flor Mª Carmen Benaches Tortosa
1977 Major Del Foc Mº Pilar Belenguer Navarro
1977 Infantil De la Flor Mª Dolores Calatayud Chardí
1977 Infantil Del Foc Conchín Pozos Ferrando
1976 Major De la Flor Mª Amparo Alalpont Micó
1976 Major Del Foc Chelo Carbonell Company
1976 Major Del Casal Julia Conesa Valls
1976 Infantil De la Flor Mº Amparo Martínez Ferrando
1976 Infantil Del Foc Dori Raga Ferrer
1975 Major De la Flor Elisa Martín Martínez
1975 Major Del Foc Josefa Felip Primo
1975 Major Del Casal Isabel Zaragozà Sanjaime
1975 Infantil De la Flor Felicidad Domínguez Zaragozà
1975 Infantil Del Foc Conchín Prensas Duran
1974 Major De la Flor Maritere Gastaldo Palop
1974 Major Del Foc Mª Carmen Casans Sánchez
1974 Major Del Casal Rosa Emilia Zaragozà Martínez
1974 Infantil De la Flor Amparo Celda Carbonell
1974 Infantil Del Foc Estrella Domingo Carbonell
1973 Major Del Foc Virtudes Giner Vedreño
1973 Infantil De la Flor Berta San Daniel Antich
1973 Infantil Del Foc Rosana Navarro Benítez
1973 Infantil Del Bunyol Carmen Filo Domingo Monforte
1973 Infantil De la Simpatia Mª Carmen Miñana Soler

Monuments Majors

2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015

Monuments Infantils

2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2015

Llibrets

1974
1975
1976
1977
1978
1979
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
2017